Iris 25

És l'any 2097. Acabes de fer 99 anys. Els teus dos nets han vingut a fer-te una visita en realitat virtual per a portar-te el seu regal d'aniversari. Pareix un llibre, però t'estranya: no n'has obert un des de 2043, i els teus nets bé que ho saben. -Saps què és? -et pregunta el major amb il·lusió evident als ulls. -La uela no... -comences a excusar-te. -És like... -t'interromp el menut, que porta orgullosament la bandana heretada del iaio-. Ho acaben de launch. Mira, mira açò. El teu net menut fa un moviment amb un dit de cada mà i una pantalla hologràfica apareix entre ells i tu per a mostrar-te un vídeo extret dels informatius. "Científiques de la Universitat de Sumacàrcer han posat en marxa el prototip del Quartv.1, un dispositiu revolucionari que apropa la humanitat als viatges en el temps. Seguint la línia de recerca iniciada per la Dra. García Suñer, l'equip de físiques dedicat al seu llegat ha creat un aparell que permet reviure decisions passades i comprovar com haurien alterat l'esdevenir de la nostra existència. El Quartv.1 explora el primer quart de segle viscut per l'usuari, el tram de vida que més impacte té en la vida adulta, d'acord amb les últimes investigacions." -Què et pareix? -intervé novament el major. -Come on, prova-ho, iaia -t'anima el menut. Dubtosa, mires la portada del Quartv.1 i hi busques el detector de l'empremta digital, però no saps on col·locar el dit. -Ai, iaia, que antiga eres! -es burla el major-. És de retina. Arrima-te'l als ulls. [[T'arrimes el Quartv.1 als ulls]]

València, any 1998. Acabes de nàixer. Et sosté una dona molt guapa. Està a soles. Vaja, t'ha tocat una mare fadrina. Bé, podria ser pitjor. Plores un poquet perquè vaja sabent el que li espera. Entra una senyora més major en el teu camp de visió i diu "Mercé, qué haces". Després t'agarra una infermera per a rentar-te. Plores un poquet més, no fora cas. Al cap d'una estona arriba un home amb la camiseta plena de forats. Per un moment penses que és un gitano que ha entrat a robar però, per com el saluda ta mare, deduïxes que és ton pare. Al final t'ha tocat una família nuclear, però pobra. Que bé. Quan t'agarra ton pare en braços, tu... [[Plores, també]] [[Somrius]]

Per a sorpresa de ningú, li has plorat a ton pare també. Ell, que ja sabia que això de la paternitat no era el seu fort, abdica les seues funcions de pare en ta mare ja de manera definitiva. Poc després descobrixes que tens una germana major. És com tu però més gran i obsessionada amb el València. No la veus massa, perquè de dia se'n va a escola i de vesprada es tanca a llegir. Amb qui passes més temps és amb ta mare, que intenta ensenyar-te a parlar i et grava en vídeo repetidament. Ta mare intenta que digues "ajo", "mama", "papa" i altres banalitats. Finalment, decidixes que la teua primera paraula siga: [[Tata]] [[Mama]]

Vaja! Tot el món està molt sorprés que a ton pare no li hages plorat. Ell, que estava decebut de tindre una altra filla i no un fill que li portara els camps, comença a vore't amb uns altres ulls. Decidix que seràs la seua filla preferida i t'entrena des de menuda per a ser l'hereva del microimperi agrícola dels Richart. Passen els anys i creixes a Antella. Vas a escola i ajudes a l'horta en el teu temps lliure. Ton pare està molt orgullós que sàpigues diferenciar una clemenules d'una marisol abans de saber llegir. Quan arribes a primària, el teu cosí Dídac s'apunta a flauta. Tu... [[T'apuntes a flauta també]] [[No t'apuntes a música, has de dedicar-te a l'agricultura]]

Acabes cedint a la pressió etnològica local i t'apuntes a la banda del poble. Et dona classe de flauta Asensi i, arribat el moment, acabes anant al conservatori. Et cansa molt que els teus mestres de música, sobretot Barrachina, et comparen repetidament amb el teu cosí Dídac. Al final... [[Deixes la música i et dediques al dibuix]] [[Et canvies de mestre de flauta]] [[Seguixes estudiant amb Barrachina]]

La teua germana està molt orgullosa de tu! S'assegura d'educar-te correctament en les coses importants: Harry Potter i les cançons de La Gossa Sorda. Et planteges anar a música, com ella. Però clar, tens més influències a casa: ton pare intenta atraure't cap al món dels cavalls i ta mare vol que sigues la perfecta ama de casa. Al final... [[T'apuntes a flauta també]] [[Preferixes passar temps amb ta mare]] [[Et decantes per l'equitació]]

A partir d'eixa primera paraula, esdevens l'ullet dret de ta mare. La imites en tot. Ella cuina? Tu també. Ella neteja? Tu també. Teniu una relació molt pròxima. Et desinteresses pels afers propis de la teua edat fins a un punt preocupant. Ta mare decidix oferir-te anar a música, com el teu cosí Dídac. Tu... [[T'apuntes a flauta també]] [[Preferixes passar temps amb ta mare]]

Als 14 anys ja saps portar un tractor. Ton pare vol que estudies Enginyeria Agrònoma, però la veritat és que tens poc de temps per als estudis entre regar, passar la mula i manipular productes fitosanitaris de manera il·legal i prematura. Decidixes... [[Passar tot el temps possible a l'horta]] [[Estudiar Enginyeria Agrònoma]]

Aconseguixes que et deixen abandonar el conservatori i que, a més, t'apunten a una acadèmia de dibuix. Allí ben prompte s'adonen que ni Toñi ni Susi la de plàstica tenien raó: tens un talent innat per a les arts gràfiques. Guanyes diversos concursos juvenils de dibuix i fas de l'art la teua vocació. Quan acabes l'ESO, però, has de prendre una decisió: com que no hi ha batxillerat artístic a Càrcer... [[Et matricules en el batxillerat artístic a Xàtiva]] [[Et quedes a Càrcer i et matricules en l'humanístic]]

Convences ta mare perquè et pose en la classe d'una altra mestra. És una xica jove, entusiasta i dinàmica. Et motiva molt i t'encomana la seua passió per la flauta. Estudies moltíssim a casa. Acabes superant Dídac de lluny, eres solista en l'orquestra del conservatori. T'agarren per a la Federal i per a l'Ensemble de flautes. Això sí, toques tantes hores que no et dona temps de res més. Tota la teua vida gira al voltant de la flauta. Acabes el batxillerat a dures penes, amb notes justetes, però t'és igual perquè has entrat al Superior de flauta, que és el que volies. Acabes el Superior. Penses que et dedicaràs a la flauta, però la vida de músic és molt precària. Els bolos amb les agrupacions musicals no et donen per a pagar un lloguer i acabes fent el màster de professorat a disgust. A poc a poc, vas transformant-te en la típica professora de conservatori amargada que volia ser solista i ho paga amb els alumnes. Un dia t'adones que t'has convertit en allò que sempre havies odiat, però ja és massa tard. GAME OVER

Li agarres mania al conservatori però amb reforç i paciència vas tirant fins que l'acabes. Entretant, a ton pare se li creuen els cables i decidix comprar-te una haca. La primera opció que se li passa pel cap és una haca color caoba que no està molt bé del cap. No saps si acceptar-la o esperar que entre en raó i et compre un cavall ja domat. [[Acceptes a Caoba]] [[Esperes un cavall ja domat]]

Dediques tant de temps al camp que et va justet traure't el graduat. Seguint el consell de José Luis el de castellà, ni se't passa pel cap fer batxillerat. Total, al poble no et faltarà faena. T'alces a les 5, te'n vas a l'horta. Treballes, arregles a les haques. Tornes a casa, t'obris una cervesa i li exigixes a ta mare que et faça el dinar. De vesprada repetixes el procediment, excepte algun dia que has d'anar a cobrar a ca Donís o Paco Horroro. Ixes en La Lloca com a exemple de dona agricultura local. És una vida sense complicacions... per a ton pare i per a tu. Ta mare està fartíssima de ser la criada. Un dia agarra la maleta i arrea a Barcelona. Ja no li veus més el pèl. Ton pare i tu vos quedeu sols a casa. Al principi, entre els dos no en feu un. Fent el dinar li pegues foc a la cuina i, com que no teníeu //seguro// (mira que el papa t'havia avisat), acabeu vivint a cal tio Remi. A poc a poc, els rols de gènere s'imposen i et convertixes en una versió mil·lennista de la uela Filo: treballar a l'horta com un home i cuidar la casa com una dona. De tant en tant, Don Javier et dona antidepressius i vas tirant. Però mai et lleves la pena de no haver estudiat. GAME OVER

Fas cas a ton pare i sacrifiques hores de son i de polvoritzar per a traure't el batxillerat científic. Per a sorpresa de la tia Anna, aconseguixes entrar al grau d'Enginyeria Agrònoma. A la UPV, t'envolta gent molt de ciències. Sents que no hi encaixes, i malgrat tot tires avant perquè és el somni de ton pare. Fas el TFG sobre l'impacte de les bonyigues de cavall en la producció de les orris i guanyes el premi extraordinari de grau. No eres feliç, però tens molt d'èxit acadèmic i també entre els hòmens, perquè eres l'única dona de la teua classe. Et plouen els pretendents. Tu... [[Et fas lesbiana]] [[T'ajuntes amb un company de classe]]

Estàs tan farta dels hòmens heterosexuals de la facultat que t'arrimes a estudiar a la biblioteca de Magisteri, que total la tens propet. Ahí coneixes Paula, una estudiant de Magisteri de Primària. Connecteu de seguida i comenceu a passar molt de temps juntes. Uns quants mesos després t'adones que sents alguna cosa per ella i comenceu a festejar. Ton pare es pensa que sou companyes de pis fins que t'atrevixes a eixir de l'armari, cosa que li provoca un disgust monumental. Per si fora poc, Paula i tu vos n'aneu a viure a Catalunya perquè ella ha d'entrar en borsa per a poder treballar. Ton pare no supera mai els dos disgustos seguits i et retira la paraula. Tu trobes faena fàcilment en una empresa de calçots. Quan veus Paula preparar-se les classes i quan la sents parlar dels seus alumnes, però, et preguntes si la teua vida no hauria pogut ser diferent. GAME OVER

Al final li dones una oportunitat a un altre enginyer, Pere, un friqui de la ciència de la Pobla Llarga. A la llarga, tindreu dos fills: Albert (per Einstein) i Marie (per Curie). Ton pare està molt content: Pere és el fill que sempre havia volgut. Vos paga la reforma de la casa de la tia Nati i vos instal·leu a Antella, des d'on gestioneu conjuntament els camps del papa, que ara són la macroplantació més potent del territori valencià i se n'ixen del terme municipal. Al poble no vos miren bé, perquè heu deixat totes les famílies sense terres (ton pare diu que és per enveja i que per això el comunisme no pot funcionar). Només vos ajunta Tovar, i li heu d'aguantar la xapa cada divendres d'estiu al barracó. Acabes refugiant-te en el canari per a sobreviure la monotonia d'una vida que realment no hauries triat. GAME OVER

Decidixes no renunciar a la teua vocació i et matricules a l'institut de Xàtiva que oferix l'artístic. Al principi hi vas amb l'autobús, però no t'encaixen els horaris per a tornar i acaben havent d'anar a buscar-te ta mare o ton pare. Cansada d'esperar-los hores i hores davant de l'institut, els convences perquè et deixen traure't el carnet de moto i comences a anar a l'institut amb la Vespino del papa. Però ja se sap que el port de Xàtiva és la carretera més perillosa del món segons els últims estudis fets per l'ouera de ton pare així que, com ell havia vaticinat, un matí t'atropella un camió que es reincorpora al carril dret sense mirar (com sempre). Mira la part bona: t'has estalviat molts anys de patiment. GAME OVER

La logística d'estudiar més lluny de Càrcer és massa complexa: et quedes a l'institut de sempre fent l'humanístic a desgana, però no deixes l'acadèmia de dibuix i et prepares per a entrar a Belles Arts. Amb dedicació i esforç compagines les dos coses i entres sense problema al grau que volies. Durant la carrera coneixes personatges molt diversos i et toca fer assignatures que van molt més enllà del dibuix, com Escultura amb Moto-serra I i Escultura amb Moto-serra II. Així i tot, aconseguixes acabar-lo amb bona nota. Definitivament, el teu fort és la il·lustració i no l'escultura (ni la moto-serra). Professionalment, et decantes per... [[La il·lustració]] [[La docència]]

Has decidit fer de la teua passió una vocació i un ofici, aixina que tires currículums a tort i a dret. Malauradament, prompte t'adones que sense padrins no vas enlloc. Un dia et contesta un tal sr. Horta, professor universitari, i t'oferix una beca. Et paguen 100€ al mes i només has de fer les actes del seu grup d'investigació, llegir els TFG que li toca avaluar i agranar el despatx de dilluns a divendres: no està gens malament! Almenys ja tens un padrí. A partir d'això fas altres connexions, i acabes publicant il·lustracions en una revista universitària. Entre les publicacions i les beques guanyes uns 300€ al mes, que et donen per a pagar justet una habitació a València i menjar. Cada volta tens més encàrrecs, i molts et demanen que sigues autònoma per a poder facturar. Acabes cedint-hi, però amb la quota d'autònoma ja no et dona per a pagar el lloguer. Tornes a viure amb ton pare i ta mare. Tens 24 anys. Ton pare et retrau contínuament que no estudiares Enginyeria Agrònoma com ell volia. Un dia estàs dibuixant a la terrassa de dalt de tot. Mentre passa pel carrer el comiat de fadrina d'Idogenia, o Eudoia (no saps bé quina de les dos és, però es casa amb l'auxiliar de conversa de l'escola, un tal Christian que es veu que és anglés), t'adones que esta no pot ser la vida que buscaves. Penses en la resta dels teus companys de promoció, a vore com se les han apanyades, i... [[Proves la marihuana]] Et decantes per [[La docència]]

Acabes decantant-te per l'opció més segura: la docència de plàstica en secundària. Et traus el màster sense complicacions i entres en la borsa de Catalunya. Després de la mili al Vallès i el Llobregat, aconseguixes plaça al Deltebre. Amb la humitat de la zona, t'acabes rendint al monyo encrespat i les bruses amples. A més, de tant de corregir merdes de dibuix tècnic, acabes necessitant unes ulleres grosses. I per a ulleres, les dos bosses de mercadona que tens baix dels ulls. La faena no t'encanta, però vas tirant. La majoria dels teus alumnes són mediocres i les poques que destaquen et cauen fatal. Un dia et mires a l'espill i te n'adones: t'has convertit en Susi la de plàstica. GAME OVER

Si ho fan tots els de la teua classe deu ser per alguna cosa, no? Compares preus dels diferents camells del poble i comences a fumar porros. Al principi és només un a la setmana, per a ajudar-te a sobreviure el cap de setmana al poble. T'adones que és quan fas millors il·lustracions, més atrevides, més populars. Les penges i el teu instagram trau fum. Guanyes molts seguidors, tots famolencs de més dibuixos com aquells, i veus necessari ajudar-te un poquet de la maria, perquè inspirar-te veient passar enterros no és fàcil. Ara et fas un porro dia sí, dia no. Saps la imatge de Bart Simpson de major? Eres un poc aixina, amb camisetes amples descolorides amb lleixiu, el porret darrere l'orella i el "tranqui, tronco" sempre en la boca. El papa nega amb el cap amb pena quan passes per davant. La mama intenta fumar porros també i casi entra, però al final acaba dedicant-se al comerç de brownies de marihuana, que té un èxit notable entre les famílies dels xiquets de l'escola. Per culpa de la droga, o gràcies a la droga, perds les beques i et queden només els encàrrecs. Guanyes poquet, però et dona per a la marihuana, i ja et va bé aixina. T'acabes ajuntant amb el teu camell, que total viu al carrer del costat i no et suposa massa esforç, i amb els seus ingressos de camell i el teu jornal de dibuixant vos podeu permetre llogar un dels pisos verds que ara són grocs. No és la vida que t'havies imaginat, però almenys no tens ansietat, i la desaparició progressiva de neurones et manté relativament feliç. GAME OVER

Passes molt del rotllo conservatori i decidixes seguir acompanyant ta mare en els seus afers quotidians. Arriba el moment, però, que ta mare es posa a treballar a Gartega. Tu t'avorrixes després de torcar la pols invisible del seu dormitori tres voltes al dia. Penses: què faria la mare si s'avorrira? Com que no has heretat la traça per a la batxata, et poses a fumar. D'amagat, al principi; després obertament. Passen els anys i no et lleves el vici. Estudies una FP d'administrativa i t'apuntes a l'EOI d'Alzira fins que et coneixen totes les d'anglés. En el teu temps lliure, fumes. Un dia, fent-te les ungles de gel, Inna et diu que et veu groga i que vages al metge. Mari Luz t'ho confirma un diumenge a la platja. Els fas cas i el diagnòstic és el que suposaves: un càncer de pulmó. GAME OVER

Dediques tot el teu temps lliure a l'equitació. Vas a classes i demostres que se't dona bé i que eres capaç de cuidar un cavall. Passes tant de temps amb les haques de Cristóbal que se't fa la cara llarga i la gent et diu "IiIiIiIiris", però no t'importa. Cristóbal t'avisa que si vols que et seguisquen agradant les haques no les has de convertir en la teua professió. Tu... Li fas cas i [[T'apuntes a flauta també]] [[No li fas cas: seguixes dedicant-te als cavalls]]

Ignores el consell de Cristóbal i et dediques en cos i ànima a l'equitació. Passes a entrenar a nivell professional. Aconseguixes la distinció d'esportista d'elit: et donen beques i et flexibilitzen l'horari de l'institut. No estudies a la universitat perquè la carrera de genet és molt exigent. Ho sacrifiques tot per les haques: fas esport a diari i seguixes una dieta estricta. Un dia, però, el teu entrenador et diu que heu de parlar. És inadmissible: peses 45 kilos. Li expliques que no has menjat res de fora de la dieta, sinó que has fet múscul i per això peses més. No et creu i t'expulsa de l'equip. Anorèxica i sense alternatives, caus en una depressió terrible. Ta mare no sap com ajudar-te i recorre a Cristóbal, que t'oferix una faena en la seua hípica. Et dediques a donar classe d'equitació i descobrixes que tens gràcia per a la docència. Quina llàstima que no hagueres fet cas a Cristóbal en el seu moment! GAME OVER

Com sol passar, ton pare no sap el que està fent i agarra una haca que no et permet progressar massa en la pràctica de l'equitació. La part bona és que això et permet traure't l'institut amb molt bones notes i acabar també el conservatori. Quan arriba el moment de triar una carrera, et decantes per Magisteri. Intentes matricular-te en disseny gràfic a l'EASD, però la cosa no ix bé. Abandones la teua vocació artística? [[Sí, et limites a estudiar magisteri]] [[No, et matricules en disseny gràfic a la UPV]]

Al final ton pare entra en raó i et compra una haca que pots muntar. Com que ja has anat a classe amb Cristóbal, la pots muntar tu a soles a la finca. T'agrada i se't dona bé, però et lleva molt de temps. Has de decidir si vols dedicar-te a l'equitació o si vols que siga una afició simplement. [[Et decantes per l'equitació]] [[T'ho agarres com un hobby]]

Al final ha de ser un gust i no una obligació: passeges amb l'haca, la pentines, t'ho passes bé, però no vas a classes. Aixina i tot, saps prou ja de cavalls per a saber que a l'haca li passa alguna cosa. Té el llom com deformat i es comporta de manera estranya. No entens què pot haver passat. La veterinària tampoc ho entén. Un dia arribes prompte a la finca i descobrixes el pastís. Ton pare està muntant l'haca i desfent la doma que portava feta. El pobre animal té una crisi existencial i ja no sap si és un cavall o un burro. Acaba escapant-se de la finca, farta de tot, i no la trobeu mai. Li retires la paraula a ton pare. Mai t'acabes de recuperar d'eixa depressió. GAME OVER

Penses que si pagues lloguer tens dret de quedar-te ahí. I sí, hi tens dret, però això no t'estalvia la sífilis que acabes agarrant per culpa de les teues companyes de pis. Com que la sanitat pública està col·lapsada, mors esperant una cita que mai arriba. GAME OVER

La teua germana pot ser un desastre, però no és tan terrible com les gorrines de Castelló. T'acull a sa casa i acabes l'any de carrera sense problemes. Quan arriba la matrícula de quart de carrera, t'adones que les pràctiques et consumiran la major part de l'any. Tries... [[Quedar-te a València i fer les pràctiques allí]] [[Anar-te'n a Antella a viure i fer les pràctiques al poble]]

Un any més a València no et matarà, penses. T'equivoques. No havies vist vindre la pandèmia, per descomptat. Agarres el mateix metro que els aficionats del VCF que tornen d'un partit a Milà i clar, acabes contagiada de covid quan encara no saben com tractar-la. Engreixes la llista de morts i no arribes a vore el meme de Perro Sanxe. GAME OVER

Com que només fas una carrera i odies compartir pis, en segon de carrera te'n vas a viure al poble i vas i tornes a València. Podria haver sigut una bona decisió, però acabes fins al monyo de viure amb ton pare i ta mare i en tercer estàs a punt de tornar-te boja, així que acabes veient-te obligada a demanar un Erasmus per a poder fugir d'allí. El demanes a... [[França]] [[Itàlia]]

Oh la la! Fas un Egasmus de picótéo. Durant l'Erasmus coneixes Christinne, una estudiant francesa de direcció de cine de qui t'enamores perdudament. Contra tot pronòstic, acabes vivint a França. En este final anaves a morir pel colesterol del formatge, però al final he decidit que viure a França ja és prou dramàtic. GAME OVEG

Malgrat l'olor de podrit de Roma t'enamores de Cristianno, un estudiant de direcció de cine del sud d'Itàlia que et porta en Vespa a totes les pizzeries que et pugues imaginar. Estàs tan enamorada que, quan s'acaba l'Erasmus, no pots pair la idea de tornar al poble, aixina que abandones la carrera i et quedes a Itàlia. Trobes faena fent visites guiades en castellà. Envoltada d'art, no pares de preguntar-te si no hauries d'haver perseguit la teua vocació artística, però ja és massa tard: estàs embarassada. Per si fora poc, el dia de la primera ecografia descobrixes que Cristianno té dos nóvies més. GAME OVER

Decidixes no ignorar el teu vessant artístic i això t'obliga a quedar-te a València. Les teues companyes de pis són unes gorrines de por. Un dels dies que et trobes unes bragues brutes en el vàter... [[Fas el cor fort i et quedes al pis igualment]] [[Te'n vas a viure temporalment a ca la teua germana]]

No et fa il·lusió tornar a viure amb ton pare i ta mare, però millor això que pagar per a viure en la immundícia. Demanes les pràctiques al CEIP Xarquia i passes el curs al poble. Justament eixe any ha arribat a l'escola Christian, un auxiliar de conversa americà que pareix que s'ha fet amic d'Idogenia i Eudoia i damunt freqüenta els cercles de Mali i companyia. El dia del pintapati, la teua germana comença a overshare amb Christian i vos anima a quedar fora de l'escola. Tu decidixes... [[Quedar amb Christian]] [[No quedar amb Christian]]

Li dones una oportunitat i comenceu a quedar per a anar a la finca. Ton pare li indica que polvo blanco no cocaína bueno para tripa i aixina i tot ell vol seguir quedant amb tu. Acaba el confinament estricte i la teua germana t'obliga a fer "pública" la relació (i quan dic pública, vull dir que ho sàpiguen ton pare i ta mare). Passeu un curs més al poble i, finalment, Christian et diu que vol anar a viure a València. Tu... [[Ho acceptes i et poses a buscar pis]] [[Preferixes que vos quedeu a viure al poble, València és molt cara]]

Et fa desconfiar el tipus d'amistats amb qui es relaciona el guiri este i no quedes amb ell. Ve la pandèmia i et toca confinar-te com a tot el món. T'estàs tornant boja de no prendre l'aire i al final decidixes anar a la finca amb l'excusa dels cavalls. Hi vas a soles i hi tornes a soles un parell de dies i no et passa res, però clar, una xica a soles caminant per l'horta ha d'eixir en les notícies perquè heteropatriarcat. El tercer dia, veus passar una furgoneta gran i negra pel teu costat un parell de voltes. Al principi no li dones importància, però quan comences a córrer ja és tard: acceleren, obrin la porta lateral i unes mans t'agarren. No recordes res més d'eixe dia. Només saps que t'ha permés viatjar molt, però a trossets: tens un pulmó a Abu Dhabi i un a Sant Petersburg, el fetge a Xangai i el ronyó esquerre a Sao Paulo. Però pitjor ho té Christian, que s'ha acabat casant amb Idoia. GAME OVER

Buscar pis és una odissea, però al final et quedes el de Manu, on havia viscut la teua germana abans. Sorprenentment, passeu tot un curs a Orriols sense que vos atraque ningú i amb tots els òrgans al lloc. El curs s'acaba i estàs prou farteta de treballar en una acadèmia de merda on t'exploten. Encara et queden crèdits per fer a la UPV, així que... [[Te'n vas d'Erasmus a Leeds]] [[Te'n vas de Sícue-Sèneca a Barcelona]]

No pots negar que eres neta de //ta uelo//: la idea de gastar-te diners en un piset minúscul et rebenta, així que en lloc d'això llogueu una casa al poble. Per tres-cents euros teniu el triple d'espai que hauríeu tingut a València pel mateix preu! Això sí, anar i tornar a València és una odissea, així que Christian seguix fent d'auxiliar a la Xarquia i tu et poses a treballar a la Bocateria Real. Els canvis són tan subtils que ni te n'adones. La teua germana és la primera que percep alguna cosa estranya: has tornat a apitxar. Àlex et fa notar que només parles d'altra gent per a criticar-la. Ton tio Remi t'avisa que Christian passa més hores al bar que ell. Un dia li mires l'armari i t'adones que ha canviat les bandanes per gorros de Sequestrene. Quan se li acaba el programa d'auxiliar, vos caseu perquè no el deporten i se'n va a collir amb ton pare. Entre l'hort i el bar el veus poc per casa, i passes les hores mortes amb les altres mares de l'escola queixant-vos al parc dels vostres marits. Vos heu convertit en una parella d'Antella. GAME OVER

Christian i tu esteu un temps entre les dos opcions, però al final vos decanteu per Anglaterra. Penses que entre la gent civilitzada d'allí sereu més feliços que ací en Àfrica, però t'equivoques. Recordes el principi de //violeta i el llop//? Es queda curt al costat del que vos toca viure a vosaltres. No havies comptat amb la deriva racista que prengué Anglaterra arran del Brèxit i, clar, Christian és un 16% negre, així que vos marginen a tot arreu i trobar faena digna és impossible. Vos toca compartir pis amb sis persones més. Tu encara tens sort que estàs allí legalment per l'Erasmus, però Christian és il·legal fins que no trobe faena i acaba en un McDonalds. Tu trobes faena a temps parcial en una acadèmia de llengües, però has de fer classe vestida de sevillana. Els dos esteu farts d'eixa vida i acabeu trencant palletes: ell se'n torna a Amèrica i tu, a Antella. Deixes disseny gràfic a mitges i et fiques en borsa de Catalunya per a poder guanyar-te el pa. Et toca compartir pis, clar, amb tres interines més. Com que has entrat en borsa a mitjan curs, vas rodant per tota la perifèria de Barcelona fent substitucions. La situació és molt incerta, passes totes les teues hores lliures en la Renfe i no eres capaç de presentar-te a les oposicions. T'espera una llarga vida com a interina i, damunt, trobes molt a faltar a Christian. GAME OVER

No sense molt de patiment, aconseguixes matricular-te en algunes assignatures a Barcelona i trobar un pis que podeu pagar i, per misteris de la vida, et donen una substitució per a tot el curs a Sant Cugat, de manera que no et falta faena. A Christian tampoc li'n falta. No és la faena ideal, els dos esteu prou a disgust, però aneu tirant. I estàs relativament prop de Mireia. Anar a Sant Cugat en transport públic et consumix moltíssimes hores, i et planteges comprar-te un cotxe. [[Te'l compres]] [[No te'l compres]]

Malgrat que no t'agrada la idea d'entrar en deute, acabes comprant-te un Toyota blanquet que t'estalvia moltes hores en tren i les inclemències de l'oratge caminant cap a l'estació. Gràcies a totes eixes hores estalviades et pots permetre presentar-te a l'oposició i, encara que no hi estaves madurativament preparada, l'aproves. No és la vida perfecta. La docència és pesada, els xiquets cada volta són més maleducats i les condicions més precàries. Això, la inflació, els preus de l'habitatge, els privilegis dels //boomers//, el colon irritable, l'ansietat... Hi ha moltes coses que no has triat i t'ofeguen. Ara bé, les decisions que has pres t'han portat on estàs: a esta vida que no és perfecta, però que és teua i que compartixes amb tots nosaltres. Quan tens 99 anys i els teus nets et regalen en realitat virtual el Quartv.1, penses que t'hauria pogut anar millor, però sobretot molt pitjor. I recordes amb dolçor els vint-i-cinc anys, quan encara tenies tres quarts de vida per descobrir i la teua germana et regalava el Spotify premium pels aniversaris de manera molt rebuscada. FI

Els cotxes són massa cars i consumixen molt: et quedes com estàs, anant en tren a treballar. Mala idea. Anant en patinet a l'estació, un conductor d'autobús t'atropella. L'última cosa que penses abans de morir és que almenys no hauràs de fer classe amb els de sisé. GAME OVER